Documents Plurals

MANIFEST - DOCUMENTS PLURALS

(Passaports, documents nacionals d'identitat, permisos de conduir, targetes de resident estranger i tots altres documents d'identificació personal en les llengües de l'Estat)

L'article 3 de la Constitució espanyola disposa que el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat, estableix que les altres llengües espanyoles seran oficials en les respectives comunitat autònomes d'acord amb els seus estatuts d'autonomia i anuncia que la diversitat lingüística d'Espanya serà objecte d'especial respecte i protecció.

Malgrat aquest mandat constitucional de respecte i protecció del caràcter plurilingüe de l'Estat, les llengües espanyoles diferents del castellà, que es parlen en un territori on viu més del 40 per cent de la població espanyola, han estat absents durant més de 20 anys d'un seguit d'àmbits de gran importància simbòlica i pràctica, entre els quals hi ha la documentació personal dels ciutadans (el document nacional d'identitat, el passaport i el permís de conduir) i la documentació dels residents estrangers, que en una època d'immigració creixent com l'actual ha adquirit una rellevància que fins ara no havia tingut.

Aquesta pràctica espanyola contrasta amb la de les altres democràcies plurilingües d'Europa i del món, que traslladen als seus documents la seva diversitat lingüística interna i d'aquesta manera permeten no solament que els ciutadans de llengües diferents es reconeguin en els seus documents sinó també que tots els ciutadans, independentment de la seva llengua habitual, així com els residents estrangers, tinguin l'oportunitat de veure reflectit en la seva documentació el pluralisme lingüístic de la societat i l'acceptin com un fet normal.

Així, Bèlgica incorpora en la carta d'identitat i el passaport el francès i el neerlandès, però també l'alemany, que només parla l'1 per cent de la població; Finlàndia utilitza el finès i el suec en tots els documents; el Canadà fa el mateix amb l'anglès i el francès; i els documents personals a Suïssa contenen les quatre llengües oficials (el francès, l'alemany, l'italià i el romanx, que com l'alemany a Bèlgica només parla l'1 per cent de la població). En tots quatre casos, el plurilingüisme és present en tots els documents, incloent-hi el passaport, sense necessitat de petició prèvia de l'interessat i independentment del lloc on s'expedeixen.

Com a ciutadans espanyols que parlem llengües diferents del castellà ens volem reconèixer en els nostres documents personals, i també volem que el conjunt de la societat espanyola conegui i faci seu el caràcter plurilingüe de l'Estat que tots compartim.

Per això, aprofitant la celebració de l'Any Europeu de les Llengües, convocat per la Unió Europea i el Consell d'Europa per a promoure la consciència de la riquesa de la diversitat lingüística dins la Unió Europea i per a encoratjar el multilingüisme, volem cridar els nostres governants a prendre totes les mesures necessàries perquè en el termini més breu possible els documents personals espanyols adoptin un règim lingüístic semblant al que apliquen les altres democràcies plurilingües del món, que permeti una plasmació efectiva del mandat constitucional de respecte i protecció de la diversitat lingüística espanyola.