Dins el ventall d'associacions que defensen les diverses llengües d'Espanya diferents del castellà, Organització pel Multilingüisme es distingeix clarament de les altres pel seu objectiu social principal, que és "avançar en el ple reconeixement polític i institucional de la pluralitat lingüística de l'Estat espanyol" (article 2.a dels Estatuts).
L'elecció de l'objectiu de defensar la presència del català/valencià i de les altres llengües espanyoles en els símbols i les institucions de l'Estat respon a una convicció i a una intuïció molt profundes. La nostra convicció és que seria just que l'Estat espanyol abracés un règim de plurilingüisme oficial, i la intuïció, que aquest objectiu és possible.

La justícia de la reclamació necessita poca demostració. El respecte i la protecció de la diversitat lingüística espanyola que proclama la Constitució només seran possibles quan les institucions de l'Estat dispensin al català/valencià, el gallec i el basc el mateix tracte que dispensen al castellà. La política comparada mostra que el plurilingüisme igualitari ha estat l'estratègia escollida per les democràcies occidentals autènticament compromeses amb la protecció de la seva diversitat lingüística interna, entre les quals destaquen Bèlgica, Finlàndia, Suïssa i el Canadà.

Respecte a la possibilitat d'atènyer l'objectiu proposat, convé recordar que, de fet, l'Estat espanyol ja ha fet els primers passos cap a un règim de plurilingüisme igualitari. Avui, encara que sigui de manera molt limitada, és possible parlar en català, gallec o basc al Senat, i del Butlletí Oficial de l'Estat se'n fa una versió en català. Durant l'any 1999, d'altra banda, el Congrés dels Diputats va aprovar gairebé per unanimitat la presa en consideració de proposicions de llei que havien de permetre la presència de les diverses llengües espanyoles a les monedes d'euro, als carnets d'identitat, als passaports i als permisos de conduir.

Millorar la posició del català/valencià, el gallec i el basc a l'Estat és un objectiu just i possible, però també convenient. La incorporació d'aquestes llengües als símbols i les institucions estatals comportaria un augment del seu prestigi social, que com tots els sociolingüistes saben és una de les variables que pot influir en l'expansió del seu ús.


La nostra forma d'actuar

En el disseny i l'execució de les nostres campanyes seguim sis passos principals. En primer lloc, hi ha el debat i l'elecció d'un objectiu lingüístic, que es fa tenint en compte un seguit de factors: a) els precedents que il·lustrin l'objectiu escollit; b) les possibilitats d'implementació a l'Estat espanyol de l'objectiu escollit, incloent-hi el possible cost econòmic; c) el moment polític (l'aritmètica parlamentària i les prioritats polítiques dels partits); i d) el tipus de campanya que hauria de donar suport a l'objectiu escollit.

En segon lloc, hi ha una intensa, costosa i llarga fase de documentació sistemàtica sobre els precedents que avalin la viabilitat política i social de l'objectiu escollit. Aquesta documentació és important per a l'èxit final de la campanya, perquè és la informació que es lliura a tots els actors implicats en la presa de la decisió final sobre l'objectiu escollit.

En tercer lloc, tenint present la documentació sobre els precedents, s'elabora una o més propostes concretes d'implementació de l'objectiu escollit, que posteriorment també són lliurades als actors amb capacitat de decisió sobre l'objectiu escollit.

En quart lloc, es fa la planificació de la campanya, que inclou un calendari dels objectius parcials que convé assolir.

En cinquè lloc, hi ha l'execució pròpiament dita de la campanya, que té dos fronts principals: la sensibilització de la població (amb la recollida d'adhesions, la publicació d'articles, conferències, etc.) i la negociació directa amb les formacions polítiques, que finalment han de fer seu l'objectiu escollit i l'han de fer avançar en els fòrums parlamentaris adequats. Cal dir que en tots dos fronts les nostres campanyes es caracteritzen per l'ús intensiu de les tecnologies de la informació i de la comunicació.

En sisè lloc, finalment, hi ha una avaluació dels punts forts i els punts febles de la campanya, que pugui ser útil per al disseny de campanyes futures.

Extret de "Cap a la plena igualtat de les llengües espanyoles. Les campanyes d'Organització pel Multilingüisme", Llengua i ús. Revista tècnica de política lingüística, núm. 17 (primer quadrimestre 2000), Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística