Escriviu la paraula que vulgueu cercar a les nostres bases de dades:


Notícies/Articles
Preguntes freqüents
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Quan es va fundar Organització pel Multilingüisme?
Organització pel Multilingüisme es va constituir formalment l’any 1999, tot i que alguns dels seus membres ja havien començat a treballar l’any anterior amb la campanya “Per un euro plural”, sota l’empara de l’Associació Voluntariat Lingüístic (AVL).
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Què ha aconseguit Organització pel Multilingüisme des que es va fundar?
Organització pel Multilingüisme ha impulsat el debat sobre el plurilingüisme a l’Estat espanyol. Des de la creació de l’entitat, nombroses formacions polítiques han incorporat les demandes sobre el plurilingüisme als seus programes. Hi ha una percepció i una sensibilitat públiques més grans envers la diversitat lingüística. I s’han assolit canvis puntuals significatius (DNI bilingüe, major plurilingüisme als segells i al material imprès per Correus, etc.), tot i que encara són insuficients.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Quin és l’objectiu últim d’Organització pel Multilingüisme?
Aconseguir el ple reconeixement polític i institucional de la pluralitat lingüística de l’Estat espanyol. Això vol dir que el castellà, el català/valencià, el gallec i el basc siguin a tots els efectes llengües oficials de l’Estat i que siguin emprades com a tals, en un marc de plurilingüisme igualitari, en totes les institucions i símbols estatals.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Hi ha altres entitats que comparteixin els mateixos objectius d’Organització pel Multilingüisme?
Hi ha altres entitats que lluiten per les llengües diferents del castellà, però se solen circumscriure a una sola llengua i no tenen com a objectiu l’Estat i el seu règim lingüístic. Organització pel Multilingüisme defensa els drets de totes les llengües cooficials espanyoles diferents del castellà i en aquest sentit ha esdevingut una entitat de referència en l’àmbit del plurilingüisme a Espanya.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Quins contactes teniu amb altres entitats?
Organització pel Multilingüisme forma part d’Entitats.info i de l’Observatori de la Llengua Catalana. Manté contactes amb altres entitats que defensen les diverses llengües de l’Estat. Les seves campanyes les impulsa en solitari o, quan és possible, amb la col·laboració d’altres entitats.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Té Organització pel Multilingüisme alguna vinculació amb algun partit, sindicat, etc.?
No. Organització pel Multilingüisme es declara fermament apartidista i distribueix la informació i la documentació que genera i manté contactes amb totes les formacions polítiques amb representació parlamentària i social.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Per què Organització pel Multilingüisme no es posiciona políticament?
Organització pel Multilingüisme és una entitat apartidista que només treballa a favor del plurilingüisme a l’Estat espanyol, independentment de les institucions polítiques i dels governs que hi hagi en cada moment.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Com ens podem fer socis d’Organització pel Multilingüisme?
Ompliu la butlleta per associar-vos-hi que trobareu en aquesta mateixa web. La quota normal (per al 2004) és de 25 euros l’any. La vostra col·laboració és molt important per tenir èxit en els objectius que ens hem proposat.
Com associar-vos-hi
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Per què m’hauria d’associar a Organització pel Multilingüisme?
Si creus en el treball d’Organització pel Multilingüisme, aquí tens uns quants arguments:
– Perquè les entitats necessiten socis per a tenir recursos econòmics. Com més recursos econòmics tingui l’entitat, més capacitat per a fer coses i més autonomia tindrà.
– Perquè el plurilingüisme estatal necessita una entitat, sorgida de la societat civil, dedicada únicament a aquesta tasca i sense connotacions de cap mena ni vinculacions partidistes.
– Perquè Organització pel Multilingüisme ha estat l’entitat primera i pionera a treballar el tema del plurilingüisme estatal, cercant de promoure el plurilingüime a tot l’Estat i impulsant les seves iniciatives en totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà.
– Perquè cada soci, amb voluntat de col·laborar activament, aporta qualitats i habilitats útils a l’entitat.
– Perquè la quota anual és molt reduïda.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Hi ha altres maneres de col·laborar amb Organització pel Multilingüisme?
És clar que sí. Organització pel Multilingüisme necessita col·laboració en un ampli ventall de camps: recerca de documentació, organització d’actes, traduccions, disseny gràfic i manteniment de pàgines web, seguiment de premsa, etcètera.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT: FINANÇAMENT
Com es financia Organització pel Multilingüisme?
Organització pel Multilingüisme es financia de quatre maneres: les quotes i els donatius dels socis, les subvencions ordinàries, els ajuts específics a alguna de les seves campanyes i els Contractes Lingüístics signats amb diversos ajuntaments.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT: FINANÇAMENT
Quines institucions han col·laborat econòmicament, en algun moment o altre, amb les activitats d’Organització pel Multilingüisme?
A més dels diversos ajuntaments que han signat en un moment o altre un Contracte Lingüístic (Arenys de Munt, Boadella d’Empordà, Campdevànol, Castellcir, Constantí, Dénia, Igualada, Les Alqueries, Moià, Monistrol de Calders, Santa Oliva, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Tornabous, Torrelles de Llobregat), Organització pel Multilingüisme ha rebut subvencions i ajuts de la Generalitat de Catalunya, el Govern Basc, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, el Consell Comarcal d’Osona i l’Ajuntament de Manlleu.
INFORMACIÓ SOBRE L'ENTITAT
Què són els Contractes Lingüístics?
Els Contractes Lingüístics són convenis signats entre Organització pel Multilingüisme i tots aquells ajuntaments interessats a col·laborar amb l’objectiu que l’Estat espanyol reconegui oficialment el seu caràcter plurilingüe. Impliquen una aportació econòmica dels ajuntaments (orientativament es proposen 0,06 euros per habitant censat al municipi) destinada al sosteniment d’Organització pel Multilingüisme, la qual, al seu torn, es compromet a mantenir els municipis puntualment informats de les seves activitats i a fer constar el seu ajut en el material que publica.
PLURILINGÜISME
Per què és defensable el pluralisme lingüístic a Espanya, si tots els espanyols sabem castellà i podem entendre’ns perfectament en castellà?
El pluralisme lingüístic no pretén resoldre problemes de comunicació, sinó satisfer una necessitat de reconeixement. Una cosa és que tots els espanyols sàpiguen castellà —perquè s’hi han vist abocats històricament i hi estan obligats constitucionalment— i una altra de ben diferent que el castellà sigui la llengua pròpia de tots els espanyols. Els espanyols que saben perfectament el castellà però que no el consideren la seva llengua tenen el mateix dret a ser reconeguts que els seus conciutadans que sí que el tenen com a propi. L’oficialització de les diferents llengües espanyoles en les institucions estatals hauria de ser una mostra de reconeixement i de respecte des del mateix Estat envers la personalitat lingüística i cultural dels ciutadans i de les comunitats que el formen.
PLURILINGÜISME
Si Espanya declara cooficials diverses llengües, vol dir això que es podran usar en tot el territori espanyol?
No. Cada llengua es podrà usar només en aquells territoris en què sigui oficial. Les institucions centrals de l’Estat, però, tindran l’obligació d’emprar i respectar totes les llengües oficials. Això vol dir, entre altres coses, que els ciutadans podran adreçar-se a l’Administració de l’Estat en la llengua oficial que triïn i rebre tots els serveis en aquesta.
PLURILINGÜISME
Quin seria el model lingüístic d’Organització pel Multilingüisme?
Les propostes d’Organització pel Multilingüisme s’inspiren en la legislació i la pràctica de les democràcies plurilingües del nostre entorn, com ara Bèlgica, Suïssa, Finlàndia o el Canadà.
PLURILINGÜISME
Quin és el model lingüístic que Organització pel Multilingüisme propugna per a les comunitats autònomes amb una llengua pròpia diferent del castellà?
L’àmbit d’actuació d’Organització pel Multilingüisme es circumscriu al plurilingüisme estatal. El règim lingüístic de cada comunitat autònoma és una qüestió que és competència dels ciutadans i de les formacions polítiques que els representen dins cada comunitat.
PLURILINGÜISME
Quin creieu que seria el cost del plurilingüisme a Espanya?
No és possible de saber-ho fins que no es dissenyi un pla d’implementació del model de plurilingüisme estatal. De ben segur tindrà un cost econòmic. Les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i la descentralització de l’Administració estatal poden contribuir a reduir-lo substancialment. En cap cas, però, el cost econòmic es pot esgrimir com un argument per no satisfer les legítimes demandes lingüístiques del 40 per cent de la població espanyola que viu en territoris en què hi ha altres llengües oficials diferents del castellà. De la mateixa manera que el cost econòmic no és una excusa acceptable per als poders públics per a no protegir altres drets dels ciutadans, tampoc no ho hauria de ser en aquest tema tan sensible.
PLURILINGÜISME
Com s’hauria d’implementar el plurilingüisme a l’Estat espanyol? No creieu que és un objectiu inassolible?
No creiem que sigui pas un objectiu inassolible si hom hi dedica diners, esforços, dissenya un pla adequat i ho planteja com un objectiu irrenunciable.
Organització pel Multilingüisme creu que la implementació del plurilingüisme estatal podria seguir, a grans trets, aquestes tres fases, l’execució de les quals pot coincidir parcialment o totalment en el temps:
a) Simbòlica. Adreçada a símbols estatals (monedes, segells, documents oficials, webs de l’Administració, la monarquia, el nom de l’Estat, etc).
b) Administrativa. Adreçada a l’Administració de l’Estat per tal que aquesta pugui funcionar i atendre els ciutadans en castellà, català/valencià, gallec i basc.
c) Educativa – Pedagògica. Adreçada a incloure el patrimoni lingüístic espanyol en els plans docents, en els mitjans de comunicació, en la vida econòmica i en la vida quotidiana dels ciutadans.
Vegeu-ne més informació
LLENGÜES D'ESPANYA
Quantes llengües es parlen a Espanya?
A banda de les llengües que parlen els diversos col·lectius d’immigrants i que per tant no són autòctones, es parlen les llengües següents: castellà, català/valencià, gallec, basc, asturià, aragonès i occità (aranès). A Ceuta i Melilla també es parlen l’àrab i el berber.
LLENGÜES D'ESPANYA
Quines són les llengües cooficials a Espanya?
El castellà és oficial a tot el territori espanyol, d’acord amb l’article 3.1 de la Constitució. A més, segons els estatuts d’autonomia de diverses comunitats, hi ha altres llengües cooficials: el gallec a Galícia, el basc al País Basc i Navarra i el català/valencià a Catalunya, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. L’occità també és llengua cooficial a la Vall d’Aran (Catalunya), on es coneix amb el nom d’aranès. Les altres llengües que es parlen a Espanya no tenen rang oficial.
LLENGÜES D'ESPANYA
Per què no incorporeu l’asturià, l’aragonès o l’occità (aranès) a les vostres reivindicacions lingüístiques?
Organització pel Multilingüisme sí que té en compte, en totes les seves demandes, l’asturià, l’aragonès i l’occità. La realitat jurídica d’aquestes llengües (l’asturià i l’aragonès no són oficials a Astúries i Aragó, respectivament, la qual cosa fa que no siguin obligatòries en el sistema educatiu ni usades regularment per l’administració autonòmica i local) i la seva feblesa demogràfica (a la Vall d’Aran, per exemple, només viuen prop de 8.000 persones) fa necessari proposar solucions d’àmbit restringit per a aquestes llengües, com ara que els DNI expedits a Astúries, Aragó i la Vall d’Aran incloguin l’asturià, l’aragonès i l’occità (o aranès) com a cinquena llengua, respectivament.
LLENGÜES D'ESPANYA
Per què Organització pel Multilingüisme no incorpora altres llengües que es parlen a Espanya a les seves reivindicacions lingüístiques?
És cert que hi ha persones i entitats que propugnen que a Espanya hi ha més llengües històriques, pròpies o autòctones a part del castellà, el català/valencià, el gallec, el basc, l’asturià, l’aragonès i l’occità (aranès). Organització pel Multilingüisme, però, assumeix en les seves reivindicacions les llengües que reconeixen els actuals estatuts d’autonomia. Si en un futur hi ha comunitats autònomes que donen algun tipus de reconeixement a altres llengües, Organització pel Multilingüisme les incorporarà en les seves demandes i activitats, d’acord amb el reconeixement que aquestes llengües hagin obtingut en la comunitat autònoma d’origen.
LLENGÜES D'ESPANYA
Quina és la postura d’Organització pel Multilingüisme sobre el romanò/caló, la llengua dels gitanos?
A l’Estat espanyol no hi ha comunitats gitanes autòctones que parlin romanò. Els gitanos o romà espanyols només conserven mots de romanò, però la base de la llengua que parlen (gramàtica, sintaxi, fonètica, vocabulari) és el castellà o bé altres llengües peninsulars. Aquesta barreja és el que habitualment s’anomena caló. Les comunitats gitanes o romà han de decidir quin tipus de tractament volen per a la seva llengua i quin model de llengua ha de ser ensenyada i promocionada. Es tracta d’una temàtica d’abast europeu i internacional i no només espanyol.
LLENGÜES D'ESPANYA
Per què feu servir l’expressió ‘català/valencià’?
Organització pel Multilingüisme fa servir formalment el terme català/valencià per intentar superar el conflicte de la denominació de la llengua. L’ús multisecular de la denominació valencià a la Comunitat Valenciana per a referir-se a la llengua catalana, juntament amb la voluntat expressada pels valencians de veure’s reconeguts en el nom de la llengua compartida amb Catalunya, les Illes Balears, una seixantena de municipis d’Aragó, Andorra, el departament francès dels Pirineus Orientals i la ciutat sarda de l’Alguer fan necessària i desitjable una denominació compartida de la llengua a efectes legals (Constitució, lleis, usos administratius estatals i europeus, BOE, etc.), sense qüestionar-ne la unitat ni les denominacions tradicionals al si de cada comunitat.
Proposta català/valencià
Nosaltres que podem, dialoguem
LLENGÜES D'ESPANYA
Considereu el valencià com una llengua diferent del català?
No. Organització pel Multilingüisme respecta, però, el fet que a la Comunitat Valenciana el nom amb què històricament es designa la llengua sigui valencià. Precisament la nostra insistència en l’ús de l’expressió català/valencià respon a la prioritat que es mantingui la unitat de la llengua i evitar que el català i el valencià siguin reconegudes a nivell d’Estat o internacional com dues llengües diferents. D’altra banda, aquesta doble denominació permet que els valencians visualitzin la pertinença a la mateixa llengua i no tinguin motius per sentir-se exclosos si en àmbits oficials la llengua s’anomena únicament català.
Proposta català/valencià
Per què Organització pel Multilingüisme al·ludeix sempre al País Valencià amb el terme Comunitat Valenciana?
La denominació Comunitat Valenciana és l’oficial d’acord amb l’Estatut d’Autonomia valencià.
CAMPANYES
Quantes campanyes du a terme Organització pel Multilingüisme?
Actualment hi ha cinc campanyes en marxa: “Per un euro plural”, “Segells plurals”, “Documents plurals”, “Correus plurals” i “Monarquia plural”.
CAMPANYES
Quines són les característiques de les campanyes que du a terme Organització pel Multilingüisme?
Les campanyes que actualment impulsa Organització pel Multilingüisme s’insereixen en allò que anomenem la “fase administrativa” del plurilingüisme igualitari i tenen, a grans trets, les característiques següents:
a) Una gran capacitat per a fer pedagogia dintre i fora de l’Estat, ja que afecten documents i institucions amb els quals estan en contacte tots els ciutadans.
b) Un cost econòmic tendent a zero, de manera que ningú no pugui al·legar que el plurilingüisme és car.
c) L’absència de cap element de coerció en els elements escollits, de manera que ningú no pugui al·legar que se l’obliga a conèixer el català/valencià, el gallec o el basc. (El cas de la família reial és diferent, ja que té l’obligació constitucional de representar tots els ciutadans espanyols, una tasca que només pot fer adequadament amb un coneixement previ del català/valencià, el gallec i el basc.)
CAMPANYES
Quin és el procediment que seguiu per a impulsar una campanya?
De manera molt succinta, el treball d’Organització pel Multilingüisme consisteix a:
a) Triar un objectiu, amb les raons que el justifiquen.
b) Cercar precedents internacionals i estatals —si n’hi ha— de l’objectiu seleccionat.
c) Elaborar una proposta, adaptada a Espanya, per a implementar un règim plurilingüe en l’objectiu escollit.
d) Planificar les accions que cal dur a terme per fer conèixer aquesta proposta.
e) Execució pròpiament dita de la campanya.
f) Avaluació i modificació o correcció si convé de les accions dutes a terme i de les fites assolides.
CAMPANYES
Un cop una campanya és en marxa, què fa Organització pel Multilingüisme?
De manera general, Organització pel Multilingüisme fa arribar documentació a les formacions polítiques i a altres actors socials i promou l’aprovació d’adhesions a la campanya, en particular dels municipis i les formacions polítiques.
Més informació
CAMPANYA 'PER UN EURO PLURAL'
Per què les vostres reivindicacions es limiten a les monedes d’euro i no als bitllets?
Els bitllets d’euro tenen un disseny comú per a tota la Unió Europea i no contenen cap text, més enllà de les sigles del Banc Central Europeu en les diverses llengües i el nom “euro” (en caràcters llatins i grecs) després del valor (en nombres) de cada bitllet. Només la cara estatal de les monedes pot contenir mots en les llengües de cada Estat membre.
CAMPANYA 'PER UN EURO PLURAL'
Com hauria de ser la cara estatal de les monedes espanyoles d’euro?
No és obligatori que les cares estatals de les monedes d’euro continguin cap mena de text. De fet, la majoria de països que emeten euros han optat per no incloure-hi cap text. A Espanya, però, es va optar per posar-hi la llegenda “España”, només en castellà. Organització pel Multilingüisme defensa que el nom del país aparegui en les quatre llengües oficials (España, Espanya, España, Espainia).
CAMPANYA 'SEGELLS PLURALS'
Per què els segells espanyols no reflecteixen el plurilingüisme existent a l’Estat?
Aquesta és una pregunta que nosaltres també ens fem. És per això que Organització pel Multilingüisme impulsa la campanya “Segells plurals”, justament per aconseguir que els segells espanyols reflecteixin fidelment el plurilingüisme estatal.
CAMPANYA 'SEGELLS PLURALS'
Què vol dir Organització pel Multilingüisme quan demana que els segells espanyols respectin el plurilingüisme “en tots els seus elements”?
S’han emès segells en altres llengües espanyoles a part del castellà, però mai no s’hi han traduït els mots “España” i “Correos”, que sempre han aparegut en castellà. Organització pel Multilingüisme defensa que tots els elements que apareguin als segells puguin ser traduïts, incloent-hi “Espanya” i “Correus”.
CAMPANYA 'SEGELLS PLURALS'
Tots els segells haurien de ser en quatre llengües?
Organització pel Multilingüisme ha elaborat, inspirant-se en precedents internacionals, una sèrie de propostes per a incloure les llengües de l’Estat en els segells:
a) Autonomia postal per a les comunitat autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà.
b) Segells en dues llengües, sense que cap d’elles hagi de ser forçosament el castellà.
c) Segells en quatre llengües.
d) Segells monolingües, de manera que hi hagi segells en cada llengua oficial.
Aquestes propostes no són incompatibles entre elles. En els segells que incloguin dues o més llengües, aquestes han de tenir el mateix tractament formal (tipus i mida de lletra) i han de variar de posició per tal de no transmetre cap idea de jerarquia lingüística.
El nombre de segells en cada llengua ha de ser com a mínim proporcional al nombre d’habitants de les comunitats autònomes on aquestes llengües són oficials, respecte al conjunt de la població de l’Estat.
CAMPANYA 'DOCUMENTS PLURALS'
Què vol dir Organització pel Multilingüisme quan demana que els documents espanyols respectin el plurilingüisme “en tots els seus elements”?
Alguns documents, com ara el DNI o el carnet de conduir, són bilingües a les comunitats autònomes bilingües. No obstant això, són imperfectament bilingües, ja que fins ara no es tradueix el nom de l’Estat, el nom del document i el nom de l’organisme que l’emet. Organització pel Multilingüisme defensa que es tradueixin tots els elements que apareixen en els documents.
CAMPANYA 'DOCUMENTS PLURALS'
Quin és el model de document espanyol que defensa Organització pel Multilingüisme?
La demanda d’Organització pel Multilingüisme pel que fa als documents estatals és que tots els documents —passaport, DNI, carnet de conduir, permís de resident, etc.— siguin quadrilingües per a tot l’Estat en tots els seus elements. En els documents expedits a Astúries, a Aragó i a la Vall d’Aran s’hi incorporaria com a cinquena llengua l’asturià, l’aragonès i l’occità, respectivament. Addicionalment, podrien contenir una versió en alguna llengua estrangera.
CAMPANYA 'CORREUS PLURALS'
Per què Organització pel Multilingüisme no accepta el nou logotip de l’empresa estatal “Correos”?
Organització pel Multilingüisme no té res a dir sobre el disseny del logotip, només exigeix que la llengua en què s’expressa el servei sigui respectuosa amb el caràcter plurilingüe de l’Estat. El nom de la companyia, doncs, ha de ser quadrilingüe (Correos – Correus – Correos – Posta) i respectar aquesta denominació a tot l’Estat.
CAMPANYA 'CORREUS PLURALS'
Quina és la denominació de Correus que proposa Organització pel Multilingüisme?
Organització pel Multilingüisme proposa una denominació oficialment quadrilingüe a tot l’Estat. Mitjançant una combinació de dos logotips —un de gran en una única llengua i un de petit en quatre llengües—, es destacaria la presència del mot Correus en la llengua pròpia de cada comunitat (“Correos” a les comunitats de parla castellana i a Galícia, ja que coincideix amb el gallec; “Correus” a les comunitats de parla catalana/valenciana; “Posta” a les comunitats de parla basca). L’objectiu d’aquesta proposta és reflectir la diversitat lingüística de l’Estat.
CAMPANYA 'MONARQUIA PLURAL'
Per què una campanya per a regular els usos lingüístics de la família reial?
La Corona és la primera institució de l’Estat i la seva funció és representar tots els ciutadans espanyols. Aquesta funció no es pot fer adequadament —i no s’ha fet durant més de 25 anys— sense que la família reial conegui i empri amb normalitat les diferents llengües de l’Estat. La projecció, la capacitat de fer pedagogia i la presència mediàtica de la Corona, dintre i fora de l’Estat, fan desitjable que hagi d’emprar el castellà, el català/valencià, el gallec i el basc.
CAMPANYA 'MONARQUIA PLURAL'
Quins són els objectius de la campanya “Monarquia plural”?
Els objectius de la campanya “Monarquia plural” són, resumidament, els següents:
1. En les seves aparicions públiques adreçades a tots els ciutadans espanyols, els membres de la família reial han d’usar les quatre llengües de l’Estat. També ho faran quan participin en fòrums i esdeveniments internacionals en representació oficial d’Espanya.
2. En les seves estades en comunitats autònomes amb una llengua pròpia diferent del castellà, els membres de la família reial han d’usar preferentment aquesta llengua pròpia.
3. Els plans educatius de tots els membres de la família reial han d’incloure un nivell d’aprenentatge adequat del català/valencià, el gallec i el basc, a més del castellà.
4. La Casa Reial ha d’usar una denominació plurilingüe en tota la seva documentació, incloent-hi la seva pàgina web, i s’ha de comunicar amb els ciutadans i organismes públics i privats en la llengua oficial espanyola escollida per aquests.
5. Tota la simbologia estatal vinculada a la Casa Reial, incloent-hi les monedes i els segells, ha d’incorporar el castellà, el català/valencià, el gallec i el basc.
Informació addicional
CAMPANYA 'MONARQUIA PLURAL'
Per què la campanya “Monarquia plural” no qüestiona la legitimitat de Joan Carles I i, per extensió, de la família reial i de la institució monàrquica?
Organització pel Multilingüisme es dedica en exclusiva a promoure el plurilingüisme estatal. No és tasca seva posicionar-se sobre la legitimitat de la família reial ni sobre la idoneïtat de la monarquia com a sistema polític per a Espanya. Organització pel Multilingüisme considera que si aquestes qüestions han de ser objecte de debat polític i social, han de ser impulsades per altres entitats i col·lectius.
AVÍS
Actualitzat a la tardor del 2004
Gràcies per haver arribat fins aquí. Si teniu alguna pregunta més, contacteu amb nosaltres.