 |
 |
 |
|
|
|
|
L'objectiu d'aquesta campanya és que la Casa Reial espanyola adopti com a llengües pròpies el català/valencià, el gallec i el basc, a més del castellà. La corona és la primera institució de l'Estat i la seva funció és representar tots els ciutadans espanyols. Aquesta funció no es pot dur a terme adequadament —i no s'ha fet durant gairebé 30 anys— sense que la família reial conegui i empri amb normalitat les diverses llengües de l'Estat.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Aquesta campanya pretén aconseguir que el nou canvi de logotip de Correus es faci respectant la presència del català/valencià i les altres llengües oficials diferents del castellà en rètols interiors i exteriors, vehicles, uniformes, bústies, impresos, papereria, etc. Així mateix, es pretén que aquells elements que al dia d'avui encara no incorporen el català/valencià (impresos, pàgina web, etc.) l'incorporin de manera immediata, i que el nom oficial, amb caràcter general, de Correus sigui en castellà, català/valencià, gallec i basc (Correos, Correus, Correos, Posta). Fins ara s'han adherit a la campanya prop de 150 ajuntaments.
|
|
|
|
|
|
|
|
L'objectiu d'aquesta campanya és incorporar les llengües de l'Estat diferents del castellà en tots els documents d'identificació personal (passaport, DNI, permís de conduir, targeta de resident estranger, etc.). Concretament, proposa que totes les inscripcions dels documents siguin en les quatre llengües oficials de l'Estat, sense detriment que ho puguin ser també en altres llengües europees. Aquesta solució s'inspira en la documentació personal de Suïssa, Bèlgica, Finlàndia i el Canadà. Es tracta d'una campanya finalista que només es donarà per acabada quan s'assoleixin els objectius fixats.
Fins ara s'hi han adherit 12 formacions polítiques i més de 180 ajuntaments, que representen conjuntament més d'un milió d'habitants.
|
|
|
|
|
|
|
|
L'objectiu d'aquesta campanya és incorporar les llengües de l'Estat diferents del castellà en els segells de correus i tots altres efectes postals emesos per Correus i Telègrafs (www.correos.es) i produïts per la FNMT (www.fnmt.es). Les diferents possibilitats tècniques de concretar aquesta proposta s'inspiren en els segells de Suïssa, Bèlgica, Finlàndia i el Canadà. Es tracta d'una campanya finalista que només es donarà per acabada quan s'assoleixin els objectius fixats.
Fins ara s'han adherit a la campanya 33 formacions polítiques i més de 420 ajuntaments, que representen més de sis milions d'habitants. Així mateix, tres federacions autonòmiques de societats filatèliques han aprovat una declaració a favor dels segells plurilingües. En l'àmbit parlamentari, han arribat al Congrés quatre proposicions de llei sobre el tema i al Senat s'ha aprovat una moció. Com a canvis concrets, cal esmentar el primer mata-segells tetralingüe espanyol, l'emissió del primer segell tetralingüe el desembre del 2003 i el compromís de Correus i Telègrafs d'emetre en llengües diferents del castellà totes les propostes de segells commemoratius que li arribin dels actors qualificats.
|
|
|
|
|
|
|
|
L'objectiu d'aquesta campanya és incorporar les llengües de l'Estat diferents del castellà en la cara estatal de les monedes d'euro espanyoles. Concretament, proposa que totes les monedes portin la llegenda "España, Espanya, España, Espainia". Aquesta solució s'inspira en les actuals monedes de Bèlgica, Finlàndia i el Canadà. Es tracta d'una campanya finalista que només es donarà per acabada quan s'assoleixin els objectius fixats.
La primera emissió d'euros espanyols es va fer únicament en castellà, amb la llegenda "España". De tota manera, la proposta d'Organització pel Multilingüisme es va debatre al Congrés dels Diputats i es va aconseguir que el tema del plurilingüisme estatal entrés en l'agenda política, amb suports importants. Aquesta campanya recupera la seva vigència davant la segona emissió de monedes, prevista per al 2006.
|
|
|
|
|
