

Inici
Què volem?
Correus i Telègrafs
Per què els segells?
Possibilitats tècniques
Iniciatives legislatives
Municipis adherits
Moció d'adhesió
Cartes enviades (07.11.01)
Comunicats
Com col·laborar
Agraïments
07.11.01
Segells locals
Mata-segells
Associar-se
Enllaços
|
Segells plurals
L'1 de gener de 1850 es va emetre el primer
segell postal modern espanyol. Des d'aleshores fins el 30 de juny del 2000.
Espanya ha emès un total de 3.731
segells, dels quals 31 han portat algun text en català (un 0,80
per cent), 11 han portat algun text en gallec (un 0,29 per cent) i només 4
han portat algun text en èuscar (un 0,1 per cent). En aquest període,
d'altra banda, Espanya no ha emès ni un sol segell en les altres llengües
parlades en el seu territori (aragonès, asturià i occità de la Vall
d'Aran). En conjunt, els
46 segells emesos en
llengües diferents del castellà només representen l'1,2 per cent de tots
els segells emesos en 150 any i mig.
Aquesta trajectòria espanyola contrasta amb la d'un bon nombre d'estats
plurilingües del món, que han reflectit en els seus segells la
seva diversitat lingüística interna i d'aquesta manera l'han promoguda dins
i fora de les seves fronteres amb el desig de fer-la universal. A Europa, són
ben coneguts els casos de Bèlgica (que emet regularment segells en
neerlandès, francès i alemany), Finlàndia (que n'emet en finès i suec),
Irlanda (que n'emet en gaèlic i en anglès) i Suïssa (que n'emet en alemany,
en francès, en italià i en romanx).
La Constitució espanyola de 1978 va permetre l'oficialització del català,
el gallec i l'èuscar en els seus territoris històrics, i va imposar a
l'Estat el mandat de respectar i protegir la seva diversitat lingüística
interna. És cert que 28 dels 31 segells amb textos en català i tots els
segells amb textos en gallec i en èuscar són posteriors a l'aprovació de la
Constitució, però entenem que aquestes xifres no permeten parlar d'una
promoció significativa per part de l'Estat de les llengües diverses dels
seus ciutadans.
Com a parlants de llengües diferents del castellà que ens volem reconèixer
en els símbols de l'Estat, volem formular públicament la petició que les
nostres llengües siguin incorporades als segells espanyols d'una manera que
faci justícia al seu pes demogràfic, històric i cultural, i que alhora
permeti donar un compliment que no sigui merament testimonial al mandat
constitucional de respecte i protecció de la diversitat lingüística
espanyola. Volem cridar els nostres governants a prendre totes les mesures
necessàries perquè s'acompleixi un viratge a la pluralitat en la fins ara
uniforme història filatèlica espanyola.
|