2001.07.17

Text íntegre de la declaració "Volem segells en les llengües d'Espanya" aprovada per la Junta Directiva de la Federació Catalana de Societats Filatèliques el proppassat dissabte 14 de juliol reunida a la sala d'actes del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.

La voluntat de la Federació Catalana de Societats Filatèliques i d'Organització pel Multilingüisme és traduir aquesta declaració a diverses llengües i fer-la arribar a totes les entitats filatèliques de la Unió Europea.

Manlleu, dimarts, 17 de juliol de 2001

**************

La Junta Directiva de la Federació Catalana de Societats Filatèliques (FECAFIL), membre de la Federación Española de Sociedades Filatélicas (FESOFI), membre al seu torn de la Fédération Internationale de Philatélie - International Philatelic Federation, reunida el dia 14 de juliol de 2001 a la sala d'actes del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, acorda aprovar la següent declaració:

VOLEM SEGELLS EN LES LLENGÜES D'ESPANYA

Antecedents

A Espanya s'hi parla castellà, català (anomenat "valencià" a la Comunitat Valenciana), gallec i basc. De forma més reduïda també s'hi parla asturià, aragonès i occità.

D'acord amb les darreres dades oficials de població (1998) de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol: 

21.266.058 (53,36%) ciutadans espanyols viuen en una comunitat autònoma on el castellà és la llengua tradicional i històrica i on és l'única llengua oficial (Andalusia, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Ceuta, Extremadura, Illes Canàries, La Rioja, Madrid, Melilla i Múrcia). 

10.960.404 (27,50%) ciutadans espanyols viuen en una comunitat autònoma on el català/valencià és la llengua tradicional i històrica i on és oficial juntament amb el castellà (Catalunya, Comunitat Valenciana i Illes Balears; en el cas de la Comunitat Valenciana cal recordar que en 11 comarques de l'interior la llengua tradicional i històrica és el castellà, i en el cas de Catalunya, que la llengua tradicional i històrica de la Vall d'Aran és l'occità).

2.724..544 (6,83 %) ciutadans espanyols viuen en una comunitat autònoma on el gallec és la llengua tradicional i històrica i on és oficial juntament amb el castellà (Galícia).

2.629.447 (6,59%) ciutadans espanyols viuen en una comunitat autònoma on el basc és la llengua tradicional i històrica i on és oficial juntament amb el castellà en tot el territori (País Basc) o en una part (Navarra).

A aquestes dades cal afegir que a la comunitat autònoma d'Astúries, on el castellà és l'única llengua oficial, l'asturià té la consideració legal de "llengua tradicional". A la comunitat autònoma d'Aragó, d'altra banda, el castellà també és l'única llengua oficial, però l'aragonès i el català formen part del seu patrimoni lingüístic i properament seran oficials en la part del territori on es parlen. A la Vall d'Aran (Catalunya), finalment, l'occità és llengua oficial, juntament amb el català i el castellà. 

L'article 3 de la Constitució espanyola de 1978 estableix que "la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció". Però malgrat aquest mandat constitucional els successius governs democràtics espanyols no han rectificat una llarga trajectòria històrica d'ocultació d'aquesta diversitat lingüística.

En 151 anys d'història filatèlica espanyola (1850-2001) les llengües espanyoles diferents del castellà no han estat adequadament representades en els segells i els altres efectes postals emesos per Correus i Telègrafs i impresos per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre. 

Fins al juny de 2000 només 47 segells (l'1,2 per cent de tots els segells espanyols) han incorporat algun mot en català/valencià, gallec o basc. Mai s'ha imprès íntegrament cap segell en alguna d'aquestes llengües. I el nom de l'Estat (España) o de l'operador postal (Correos) no s'han traduït mai a una llengua espanyola diferent del castellà. 

Aquesta pràctica espanyola d'ocultació i negació dins i fora de les seves fronteres de la seva diversitat lingüística contrasta amb la de nombrosos estats del món que reflecteixen amb tota normalitat en els seus segells les diferents llengües dels seus ciutadans, com ara Bèlgica (segells en neerlandès i francès i alguns també en alemany); Suïssa (segells en alemany, en francès, en italià i en romanx); Canadà (segells en anglès i francès); Noruega (segells en bokmål i nynorsk, dues varietats diferents del noruec); Finlàndia (segells en finès i suec); Nova Zelanda (segells en anglès i en maori); Xipre (segells en grec, turc i anglès); Israel (segells en hebreu, àrab i anglès) o Sri Lanka (segells en singalès, tàmil i anglès).

Altres estats han optat per concedir autonomia postal i/o filatèlica a territoris amb particularitats geogràfiques, culturals o lingüístiques. Alguns d'aquests territoris han aprofitat la seva autonomia postal per a incorporar en els seus segells les seves llengües tradicionals. En aquest grup es troben, a Dinamarca, les illes Fèroe (segells en feroès) i Groenlàndia (segells en groenlandès o inuit i danès); a Finlàndia, les illes Åland (segells en suec); i, al Regne Unit, el País de Gal·les (segells en gal·lès i anglès), Escòcia (alguns segells inclouen el gaèlic escocès) i Irlanda del Nord (alguns segells inclouen el gaèlic irlandès).

Per a posar fi a aquesta situació de manca de reconeixement i difusió per part d'Espanya de la seva diversitat lingüística en els segells, l'associació Organització pel Multilingüisme promou des de 1999 la campanya cívica "Segells plurals", a la qual la Federació Catalana de Societats Filatèliques està adherida formalment. La campanya "Segells plurals" persegueix la introducció de les llengües espanyoles diferents del castellà en els segells per mitjà d'una llei del Parlament espanyol que permeti l'aplicació d'una o més de les solucions tècniques següents:

a) Autonomia postal per a les comunitats autònomes amb llengua pròpia i aplicació del seu règim lingüístic propi als segells.

b) Emissió de tots els segells en quatre llengües (amb la incorporació ocasional de l'aragonès, l'asturià i l'occità).

c) Emissió de tots els segells en dues llengües (castellà i una de les llengües diferents del castellà, o dues llengües sense necessitat que cap de les dues hagi de ser el castellà).

d) Emissió de tots els segells en una llengua, de manera que circulin segells en cada una de les llengües espanyoles.

e) Combinació de dues o més de les possibilitats anteriors. (L'autonomia postal podria ser substituïda per la facultat de les comunitats autònomes amb llengua pròpia per a emetre segells propis en algunes dates assenyalades: Nadal, festes locals, dia d'Europa, etc.).

La campanya "Segells plurals" ha tingut una gran acceptació per part del món filatèlic, la societat i la classe política de les comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent del castellà. Així, els parlaments de les Illes Balears (16 de maig de 2000), Catalunya (7 de juny de 2000) i Navarra (22 de juny de 2000) han aprovat per unanimitat sengles proposicions de llei per a regular el plurilingüisme dels segells; el parlament d'Astúries ha iniciat els tràmits per a aquesta aprovació (14 de juny de 2001), i fins ara més de 300 municipis de l'àmbit lingüístic català han aprovat mocions d'adhesió a la campanya.

El 6 de març de 2001 el Parlament espanyol, on el Partit Popular té majoria absoluta, va desestimar prendre en consideració les proposicions de llei de les Illes Balears, Catalunya i Navarra, la qual cosa significa la perpetuació d'un règim lingüisticopostal que no representa adequadament la diversitat lingüística espanyola.

Declaració

· La Federació Catalana de Societats Filatèliques considera que la presència de les llengües espanyoles diferents del castellà en els segells no es pot deixar a la discreció governamental i que s'ha de regular per llei.

· La Federació Catalana de Societats Filatèliques considera necessari que la llei que reguli la incorporació de les llengües espanyoles diferents del castellà permeti l'aplicació d'una o més de les solucions tècniques anteriorment esmentades.

· La Federació Catalana de Societats Filatèliques considera que, en el supòsit que es descarti la solució de l'autonomia postal, la incorporació de les llengües espanyoles diferents del castellà als segells s'ha de fer d'acord amb els criteris següents:

a) La presència de les llengües diferents del castellà en els segells serà com a mínim proporcional al pes demogràfic que representen les comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia diferent del castellà respecte del conjunt de la població espanyola.

b) En els segells que incorporin llengües diferents del castellà, tots els textos i totes les inscripcions apareixeran en aquestes llengües, i particularment els mots "España" i "Correos".

c) En els segells que incorporin més d'una llengua totes les llengües rebran el mateix tractament formal i alternaran les seves posicions respectives, a fi de no transmetre cap idea de jerarquia lingüística.

· La Federació Catalana de Societats Filatèliques considera que els filatèlics són els qui millor coneixen el valor dels segells per a difondre les cultures, i per això fa una crida a totes les societats filatèliques del món perquè:

a) Facin difusió d'aquesta declaració entre els seus associats i entre les publicacions filatèliques pròpies, de la seva localitat, regió o del seu país.

b) Es refereixin en els efectes postals que emetin a la diversitat lingüística espanyola.

c) S'adrecin al Govern espanyol per manifestar el seu suport a la iniciativa cívica d'incorporar les llengües espanyoles en els segells de correus i tots altres efectes postals. 

Texto íntegro de la declaración "Queremos sellos en las lenguas de España" aprobada solemnemente por la Junta Directiva de la Federació Catalana de Societats Filatèliques el pasado sábado 14 de julio reunida en el salón de actos del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet.

La voluntad de la Federació Catalana de Societats Filatèliques y de Organització pel Multilingüisme es traducir esta declaración a diversas lenguas y hacerla llegar a todas las entidades filatélicas de la Unión Europea.

Manlleu, martes, 17 de julio de 2001

**************

La Junta Directiva de la Federació Catalana de Societats Filatèliques (FECAFIL), miembro de la Federación Española de Sociedades Filatélicas (FESOFI) miembro a su vez de la Fédération Internationale de Philatélie - International Philatelic Federation, reunida el día 14 de julio de 2001 en la sala de actos del Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet, acuerda aprobar la siguiente declaración:

QUEREMOS SELLOS EN LAS LENGUAS DE ESPAÑA

Antecedentes

En España se habla castellano, catalán (conocido con el nombre de "valenciano" en la Comunidad Valenciana), gallego y vasco. De forma más reducida también se habla asturiano, aragonés y occitano.

De acuerdo con los últimos datos oficiales de población (1998) del Instituto Nacional de Estadística español: 

21.266.058 (53,36%) ciudadanos españoles viven en una comunidad autónoma (región) donde el castellano es la lengua tradicional e histórica y donde es la única lengua oficial (Andalucía, Cantabria, Castilla-La Mancha, Castilla y León, Ceuta, Extremadura, Islas Canarias, La Rioja, Madrid, Melilla y Murcia). 

10.960.404 (27,50%) ciudadanos españoles viven en una comunidad autónoma donde el catalán/valenciano es la lengua tradicional e histórica y donde es oficial juntamente con el castellano (Cataluña, Comunidad Valenciana y las Islas Baleares; en el caso de la Comunidad Valenciana es necesario recordar que en 11 comarcas del interior la lengua tradicional e histórica es el castellano, y en el caso de Cataluña, que la lengua tradicional e histórica del Valle de Arán es el occitano).

2.724.544 (6,83 %) ciudadanos españoles viven en una comunidad autónoma donde el gallego es la lengua tradicional e histórica y donde es oficial juntamente con el castellano (Galicia).

2.629.447 (6,59%) ciudadanos españoles viven en una comunidad autónoma donde el vasco es la lengua tradicional e histórica y donde es oficial juntamente con el castellano en todo el territorio (País Vasco o Euskadi) o en una parte (Navarra).

A estos datos es necesario añadir que en la comunidad autónoma de Asturias, donde el castellano es la única lengua oficial, el asturiano tiene la consideración legal de "lengua tradicional". En la comunidad autónoma de Aragón, de otra parte, el castellano también es la única lengua oficial, pero el aragonés y el catalán forman parte de su patrimonio lingüístico y próximamente serán oficiales en la parte del territorio donde se hablan. En el Valle de Arán (Cataluña), finalmente, el occitano es lengua oficial, juntamente con el catalán y el castellano. 

El artículo 3 de la Constitución española de 1978 establece que "la riqueza de las diferentes modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección". A pesar de este mandato constitucional los sucesivos gobiernos democráticos españoles no han rectificado una larga trayectoria histórica de ocultación de esta diversidad lingüística.

En 151 años de historia filatélica española (1850-2001) las lenguas españolas diferentes del castellano no han estado adecuadamente representadas en los sellos y demás efectos postales emitidos por Correos y Telégrafos e imprimidos por la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre. 

Hasta el mes de junio de 2000 sólo 47 sellos (el 1,2 por ciento de todos los sellos españoles) habían incorporado alguna palabra en catalán/valenciano, gallego o vasco. Nunca se ha imprimido de forma íntegra ningún sello en alguna de estas lenguas. Y el nombre del Estado (España) y el del operador postal (Correos) no se ha traducido nunca a una lengua española diferente del castellano. 

Esta práctica española de ocultación y negación dentro y fuera de sus fronteras de su diversidad lingüística contrasta con la de numerosos estados del mundo que reflejan con toda normalidad en sus sellos las diferentes lenguas de sus ciudadanos, así lo hacen Bélgica (sellos en neerlandés y francés y algunos también en alemán); Suiza (sellos en alemán, en francés, en italiano y en romanche); Canadá (sellos en inglés y francés); Noruega (sellos en bokmål y nynorsk, dos variedades diferentes del noruego); Finlandia (sellos en finés y sueco); Nueva Zelanda (sellos en inglés y en maorí); Chipre (sellos en griego, turco e inglés); Israel (sellos en hebreo, árabe e inglés) o Sri Lanka (sellos en cingalés, tamil e inglés).

Otros estados han optado por conceder autonomía postal y/o filatélica a territorios con particularidades geográficas, culturales o lingüísticas. Algunos de estos territorios han aprovechado su autonomía postal para incorporar en sus sellos sus lenguas tradicionales. En este grupo se encuentran, en Dinamarca, las islas Feroe (sellos en feroés) y Groenlandia (sellos en groenlandés o inuit y danés); en Finlandia, las islas Åland (sellos en sueco); y, en el Reino Unido, el País de Gales (sellos en galés e inglés), Escocia (algunos sellos incluyen el gaélico escocés) e Irlanda del Norte (algunos sellos incluyen el gaélico irlandés).

Para poner fin a esta situación de falta de reconocimiento y difusión por parte de España de su diversidad lingüística en los sellos y demás efectos postales, la asociación Organització pel Multilingüisme promueve desde 1999 la campaña cívica "Segells plurals", a la cual la Federación Catalana de Sociedades Filatélicas está adherida formalmente. La campaña "Sellos plurales" persigue la introducción de las lenguas españolas diferentes del castellano en los sellos mediante una ley del Parlamento español que permita la aplicación de una o más de las soluciones técnicas siguientes:

a) Autonomía postal para las comunidades autónomas con lengua propia y aplicación de su régimen lingüístico propio en los sellos.

b) Emisión de todos los sellos en cuatro lenguas (con la incorporación ocasional del asturiano, el aragonés y el occitano).

c) Emisión de todos los sellos en dos lenguas (castellano y una de las lenguas diferentes del castellano, o dos lenguas sin necesidad que ninguna de las dos tenga que ser el castellano).

d) Emisión de todos los sellos en una lengua, de manera que circulen sellos en cada una de las lenguas españolas.

e) Combinación de dos o más de las posibilidades anteriores. (La autonomía postal podría ser substituida por la facultad de las comunidades autónomas con lengua propia para emitir sellos propios en algunas fechas señaladas: Navidad, fiestas regionales, día de Europa, etc.).

La campaña "Sellos plurales" ha tenido una gran aceptación por parte del mundo filatélico, la sociedad y la clase política de las comunidades autónomas con lengua propia diferente del castellano. Así, los parlamentos de las Islas Baleares (16 de mayo de 2000), Cataluña (7 de junio de 2000) y Navarra (22 de junio de 2000) han aprobado por unanimidad sendas proposiciones de ley para regular el plurilingüismo de los sellos; el parlamento de Asturias ha iniciado los trámites para su aprobación (14 de junio de 2001), y hasta hoy más de 300 municipios del ámbito lingüístico catalán han aprobado mociones de adhesión a la campaña.

El 6 de marzo de 2001 el Parlamento español, donde el Partido Popular tiene mayoría absoluta, desestimó tomar en consideración las proposiciones de ley de las Islas Baleares, Cataluña y Navarra, cosa que significa la perpetuación en España de un régimen lingüístico-postal que no representa adecuadamente la diversidad lingüística española.

Declaración

· La Federación Catalana de Sociedades Filatélicas considera que la presencia de las lenguas españolas diferentes del castellano en los sellos no se puede dejar a la libre discreción gubernamental y que se tiene que regular por ley.

· La Federación Catalana de Sociedades Filatélicas considera necesario que la ley que regule la incorporación de las lenguas españolas diferentes del castellano en los sellos y demás efectos postales debe permitir la aplicación de una o más de las soluciones técnicas anteriormente citadas.

· La Federación Catalana de Sociedades Filatélicas considera que, en la suposición que se descarte la solución de la autonomía postal, la incorporación de las lenguas españolas diferentes del castellano en los sellos se tendrá que hacer siempre de acuerdo con los criterios siguientes:

a) La presencia de las lenguas diferentes del castellano en los sellos será como mínimo proporcional al peso demográfico que representan las comunidades autónomas con lengua oficial propia diferente del castellano respecto del conjunto de la población española.

b) En los sellos que incorporen lenguas diferentes del castellano, todos los textos y todas las inscripciones aparecerán en estas lenguas, y particularmente las palabras "España" y "Correos" 

c) En los sellos que incorporen más de una lengua todas las lenguas recibirán el mismo tratamiento formal y alternaran sus posiciones respectivas, a fin de no transmitir ninguna idea de jerarquía lingüística.

· La Federación Catalana de Sociedades Filatélicas considera que los filatélicos son los que mejor conocen el valor de los sellos para difundir las culturas, y por esto hacen un llamamiento a todas las sociedades filatélicas del mundo para qué:

a) Hagan difusión de esta declaración entre sus asociados y entre las publicaciones filatélicas propias, de su localidad, región y de su país.

b) Se refieran en los efectos postales que emitan a la diversidad lingüística española.

c) Se dirijan al Gobierno español para manifestar su apoyo a la iniciativa cívica de incorporar las lenguas españolas en los sellos de correos y demás efectos postales.